21 juny Se hace camino al andar

[vc_row][vc_column][vc_empty_space 0=””][vcex_heading text=”#E-8_JTIyU2UlMjBoYWNlJTIwY2FtaW5vJTIwYWwlMjBhbmRhciVFMiU4MCVBNiVFMiU4MCU5RA==” color=”#838383″ font_size=”30″][vc_empty_space 0=””][vc_single_image image=”6279″][vc_empty_space 0=””][vc_column_text]Ahir les famílies de 6è vàrem gaudir d´una gran festa per acomiadar-nos tots plegats de La Llacuna.
Va ser una nit molt especial, que de ben segur recordarem tots i guardarem al calaix de les experiènces que han valgut realment la pena. Emocions a flor de pell, llàgrimes que s´escapen dels ulls i rodolen sense poder parar-les… Amb elles se’ns en va una època molt important per les nostres vides, el pas per La Llacuna.
Tal i com va dir en Jordi Canelles en el seu parlament, “heu passat l’època més llarga de les vostres vides a La Llacuna”. Sí, jo també ho penso així, la seva i la nostra, perquè les famílies de La Llacuna hem viscut l’escola amb molta intensitat i implicació. Quan miro enrera em vénen al cap els records del primer dia que els acompanyàvem, també molt emocionats i amb neguit, a les aules de P3, entrant amb pas ferm per donar-los seguretat als petits que es miraven “l’escola dels grans” amb molt de respecte i por…
Allà deixàvem les famílies, amb el cor una mica encongit, el nostre tresor més preuat, a les mans dels mestres i les mestres de La Llacuna… quina responsabilitat!
Han passat 9 anys, i sembla que va ser ahir, que típic i que real! Mirem enrera i se’ns dibuixa un somriure a la boca, reflex dels bons moments compartits, dins i fora de l’escola, i les bones sensacions que ens emportem amb nosaltres.
Ahir, quan vàrem tornar a casa després de la festa, molt entrada la nit, el meu fill es va posar a llegir algunes de les dedicatòries que han escrit els seus companys i amics en un bonic llibre que tindran com a record per sempre més…. Jo l´acompanyava i llegia també en silenci: “de La Llacuna m’emporto els meus amics, el respecte pels demés i moltes emocions…”, “a La Llacuna he après a compartir, a ser millor persona, a valorar el que tinc…”… De les seves paraules s’endevinen els valors i emocions que han estat treballant tots aquests anys, allò que fa tan especial La Llacuna. Mentre llegim no puc evitar pensar que tenim molta sort, que som molt afortunats d’haver pogut compartir aquest tros de vida que ja s’acaba amb tots aquells que ho han fet possible, especialment amb els professors, que saben del cert com transmetre a tots els nens i nenes el viure sense por, el ser feliços i el perseguir els seus somnis… Quin millor regal ens podem emportar?
Les famílies de 6è tanquem avui una etapa, i n’encetarem una de nova al setembre. Com el primer dia que vàrem entrar, marxem molt emocionats, il.lusionats i indecisos per aquest nou repte que ens espera. Però del que estem totalment segurs és que el camí recorregut a La LLacuna ha valgut realment la pena!!!
Com diu un poema que m’agrada molt: “se hace camino al andar…”
Molta sort, famílies!
 
Mònica Frías
Mare de 6è[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][/vc_column][/vc_row]